 |
| La Biblioteca de Valls el dia de la seva inauguració |
En el moment de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (6 d’octubre del 1914), el 40% de la població catalana era analfabeta; les biblioteques públiques, exceptuant la de la Universitat, no existien.
La implantació de les biblioteques populars es féu d’una manera ràpida i eficaç gràcies a Eugeni d’Ors, a qui van encomanar el projecte inicial, i a Jordi Rubió, que, en succeir-lo, creà el primer sistema de biblioteques públiques de l’Estat. Fins a l’any 1925, quan la Mancomunitat fou liquidada, es crearen vuit biblioteques populars. El sistema de biblioteques populars de la Mancomunitat ha constituït la base de la xarxa de biblioteques actuals.
La creació, per part de la Mancomunitat, de la xarxa de Biblioteques Populars respon a un doble intent de modernitzar el país i, a la vegada, d’augmentar el nivell cultural i d’instrucció de la població; unes biblioteques construïdes amb la voluntat de ser obertes a tothom: als obrers i als estudiosos, als adults i als nens, a les dones i als homes. Les biblioteques van ser creades a imatge i semblança de les pioneres biblioteques públiques anglosaxones, les Free Public Library i van ser un model innovador dins del panorama bibliotecari de la península. Les biblioteques eren una peça més en la construcció d’un país culte i modern, que s’emmirallava en els països veïns estrangers, i que comptava amb una classe política i dirigent que desitjava situar Catalunya a un nivell europeu de serveis.
Les quatre primeres biblioteques van ésser obertes al públic I'any 1918: la de Valls, el dia 16 de juliol; la de Sallent, el 16 de setembre; la d'Olot, el dia 28 del mateix mes, i la de Borges Blanques l’un de desembre, totes ateses per bibliotecàries de la primera promoció de l'Escola, que havien acabat aquell any. L'any següent, el 1919, es oberta al públic la biblioteca de Canet de Mar i, el 1922, la de EI Vendrell. Aquest any, amb la inauguració de les de Pineda i Figueres, la xarxa compta ja amb vuit biblioteques, instal·lades en edificis que constitueixen, juntament amb els Grups Escolars, els monuments mes característics del noucentisme arquitectònic.
L’arquitectura de les Biblioteques
Es van utilitzar dos tipus en la construcció de les biblioteques populars. El primer segueix la planta de la Biblioteca Popular de Valls, segons el projecte de Lluís Planes i Calvet; i el segon a partir de la planta de la Biblioteca Popular de El Vendrell, segons el dissenys de Ramon Puig i Giralt.
Lluís Planes i Calvet (1879-1954) es va presentar al concurs de biblioteques populars (1915), li foren encarregades les de Valls, Olot, Sallent, Canet de Mar, Figueres, Les Borges Blanques etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra. Va projectar un edifici aïllat. La façana principal presenta tres cossos, un central i dos laterals simètrics, damunt dels quals s'eleven dos templets de base circular amb vuit columnetes jòniques que sostenen una volta semiesfèrica. El cos central està format per dues columnes i quatre pilastres jòniques, i dóna accés al vestíbul d'entrada. L'acabament el forma un frontó coronat per un timpà de línia sinuosa. Està construït amb maó i arrebossat. A Canet i Figueres l’edifici es va construir sense els dos templets de la façana.
 |
| Biblioteca Popular de Valls |
 |
| Biblioteca Popular de Les Borges Blanques |
 |
| Biblioteca de Les Borges Blanques destruïda durant la Guerra Civil |
 |
| Biblioteca Popular de Sallent |
 |
| Biblioteca Popular d'Olot |
 |
| Biblioteca Popular de Canet de Mar |
 |
| Biblioteca Popular de Figueres |
 |
| Biblioteca Popular de Pineda de Mar |
El projecte de Ramon Puig i Giralt (1886-1937) és un petit templet d’obra de fàbrica, llarg i estret, elevat sobre una plataforma, amb una porta d’entrada central coronada per un frontó, amb una font a l’accés: quatre parets d’obra de fàbrica arrebossada amb una sèrie de pilastres que el faran virtualment tetràstil i perípter. Petites finestres laterals quadrades i, a l’interior, un espai central il·luminat zenitalment com a petita sala de lectura, amb mobles de fusta fosca adossats a les parets i quatre portes d’accés. Un espai senzill per a un edifici barat, dignificat per l’alçada de sostre i la llum i dotat d’una gran representativitat. A Vic la Biblioteca Popular Jaume Balmes, inaugurada el 1931 (en un moment posterior a la Mancomunitat però amb una planta molt semblan a la Biblioteca de El Vendrell), muntava una coberta a quatre aigües de teula àrab, i estava ubicat al que ara és la plaça del Bisbe Oliva, al lateral de la Catedral.
 |
| Biblioteca Popular de El Vendrell |
Fonts consultades
BALCELLS, Albert; PUJOL,Enric; SABATER, Jordi (1996): La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Ed. Proa, pàgines 453-456
MAÑÀ TERRÉ, Teresa (2010): “Les biblioteques populars de la Mancomunitat: un projecte polític i un projecte bibliotecari”, Cercles. Revista d’història cultural, ISSN: 1139-0158, nº 13, gener 2010, pp.44-60
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada