L'1 de maig i la precarització

L'1 de maig celebrem el dia del treball. En principi avui és un dia per reclamar la millora de les condicions laborals, però també després de la publicació la setmana passada de l’EPA (l’Enquesta de la Població Activa) és temps per reflexionar més enllà de les condicions de treball. El nombre d'aturats a Espanya va augmentar en 237.400 persones en el primer trimestre de l'any fins a arribar als 6.202.700 (840.000 a Catalunya). Aquest increment en el nombre de parats unit al descens de 85.000 persones en la població activa, va elevar la taxa de desocupació 1,14 punts fins a situar-la en el 27,16%. Es tracta de la taxa més alta de la sèrie històrica comparable, que comença el 2001. I tot plegat malgrat (o gràcies) a una Reforma Laboral del govern de Mariano Rajoy que més que ajudar a l’ocupació ha contribuït a destruir ocupació. 

I què succeeix quan una de cada quatre persones que volen treballar no poden fer-ho? Doncs que tot es precaritza. La situació espanyola i catalana no es pot entendre només a partir de les actuacions del govern de l’estat ja que ens trobem en una economia totalment globalitzada i sobre moltes de les situacions que patim no tenen competència directa, però és evident que no estan treballant de forma adequada. D’altra banda és evident que la precarització només perjudica als treballadors i que situa en el mercat laboral al treballador en una situació cada cop més feble que li farà acceptar pitjors condicions. Hipocritament a la precarització el capital l'anomena millora de la competitivitat. On la majoria perden molt pocs guanyen.