Quino, Premi Príncep d'Astúries

L'humorista gràfic Joaquín Salvador Lavado 'Quino' (Mendoza, Argentina 1932), creador de Mafalda, ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats 2014. 

L'obra de Quino ha sabut sumar amb encert dos sentiments difícils de barrejar en un sol missatge: pessimisme i humanitat. Els protagonistes de Mafalda solen ser gent normal fent la seva vida, amb tocs de realisme màgic, surrealisme i caricatura vital quotidiana. Ha sabut fer de Mafalda, a priori una tira d'aparença infantil, una denúncia adulta en majúscules. Fruit del seu temps, a la petita Mafalda li importa més la política mundial que als adults d'ara; a Manolito el sedueixen tant els diners com a la majoria. Adults en cossos de nen en un món d'interrelacions en essència extrapolables a qualsevol context. Àcid i cínic gairebé a parts iguals, recorre a la denúncia de l'absurd i la misèria, a la condició humana, als abusos d'autoritat, a la lògica, per criticar el món de les crisis econòmiques. Acudits per criticar la realitat. Davant aquesta denúncia, malgrat tot, un tracte humà per a les víctimes del món, hipisme realista en blanc i negre.

Enguany es compleix el 50è aniversari del Mafalda, una nena de sis anys crítica i pessimista que odia la sopa i parla de temes polítics i socials amb una lucidesa que no sempre tenen els adults. Les seves historietes s'han traduït a 30 llengües i s'han adaptat al cinema i la televisió. L'origen del personatge es remunta a l'encàrrec que una companyia d'electrodomèstics li va fer a Quino. Volien un personatge el nom del qual comencés per la lletra "M", la inicial de la companyia. Mansfield va fer fallida i el personatge va romandre inèdit. Mafalda va aparèixer per primera vegada a 'Gregorio', el suplement d'humor de la revista 'Leoplán', el 29 de setembre del 1964, i després va començar a publicar-se regularment al setmanari 'Primera Plana', de Buenos Aires. El 9 de març del 1965 el personatge va passar al diari 'El Mundo' i va començar l'èxit imparable del personatge. El primer llibre del personatge va aparèixer el Nadal d'aquell any, i la tirada inicial de 5.000 exemplars es va exhaurir en dos dies. 

Tot i l'èxit que havia assolit, Quino va deixar de dibuixar tires de Mafalda el 25 de juny del 1973 perquè ja no sentia la necessitat de fer servir l'estructura de les tires còmiques. Després d'aquesta etapa, Quino es va entregar a un humor més àcid i negre, destinat en un grau més alt a un públic adult i que ha anat recopilant en la seva col·lecció de llibres d'humor. Entre els més recents hi ha '¡Qué presente impresentable!' (2005), 'La aventura de comer' (2007) i '¿Quién anda ahí?' (2013).