En L’edat del
dubte, la novel·la d’aquest estiu de Camilleri, Salvo Montalbano es veurà
immers en un cas molt mariner.
La descoberta al
port de Vigata d’un bot pneumàtic amb el cadàver desfigurat d’un home; un
sorprenent iot de luxe, el Vanna, propietat
d’una inquietant dona,el quadern de bitàcola del qual parla de moviments per
mig món; la col·laboració de la tinent Laura Belladonna, simpàtica, alegre i
bella, massa bella, tant bella que farà trontollar els pensament de Montalbano.
Entretinguda, com sempre, aquesta nova aventura està plena
de certeses que no són el que semblen, d’humor (l’inefable Catarella, l’enterrament
de Montalbano, les converses amb Melis sobre la dona i els fills de Montalbano).
I també hi ha missatges propis de Camilleri, com el que transmet sobre la
immigració ilegal: “... allò que es desprenia de la pell dels clandestins era l’olor
antiga, però present, i intensa, de la desesperació, de la resignació, de les
desgràcies viscudes de les imposicions patides, de les agressions entomades
sense poder-s’hi torna. Exacte, eren els dolors del món ferit, tal i com havia
llegit en un llibre d’Elio Vittorini, allò que desprenia aquella olor que feia
mal”.
Una agradable lectura, sobretot a l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada