dimarts, 21 d’agost del 2012

L'edat del dubte, d'Andrea Camilleri



En L’edat del dubte, la novel·la d’aquest estiu de Camilleri, Salvo Montalbano es veurà immers en un cas molt mariner.

La descoberta al port de Vigata d’un bot pneumàtic amb el cadàver desfigurat d’un home; un sorprenent iot de luxe, el Vanna, propietat d’una inquietant dona,el quadern de bitàcola del qual parla de moviments per mig món; la col·laboració de la tinent Laura Belladonna, simpàtica, alegre i bella, massa bella, tant bella que farà trontollar els pensament de Montalbano.

Entretinguda,  com sempre, aquesta nova aventura està plena de certeses que no són el que semblen, d’humor (l’inefable Catarella, l’enterrament de Montalbano, les converses amb Melis sobre la dona i els fills de Montalbano). I també hi ha missatges propis de Camilleri, com el que transmet sobre la immigració ilegal: “... allò que es desprenia de la pell dels clandestins era l’olor antiga, però present, i intensa, de la desesperació, de la resignació, de les desgràcies viscudes de les imposicions patides, de les agressions entomades sense poder-s’hi torna. Exacte, eren els dolors del món ferit, tal i com havia llegit en un llibre d’Elio Vittorini, allò que desprenia aquella olor que feia mal”.  

Una agradable lectura, sobretot a l’estiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada