Marilyn Monroe

El 5 d’agost de 1962, fa cinquanta anys, va morir en estranyes circumstàncies Marilyn Monroe, nascuda el 1926 com Norma Jean Mortenson. Només tenia trenta-sis anys però era, i la seva mort tan jove va contribuir a engrandir, en una de les icones més potents del segle XX. La mort va augmentar la llegenda, Marilyn, al igual que James Dean, Montgomery Cliff... (altres actors maleïts) no ha envellit i la seva imatge es manté radiant, protegida del pas del temps que no ha pogut actuar sobre ella. El misteri, l’aura de la seva vida, encara han fet major el mite.

Norma Jean Mortenson va passar una infantesa molt complicada, en moltes ocasions en llars d’adopció davant la impossibilitat de la seva mare per fer-se càrrec. Potser per evitar anar d’un lloc a un altre es va casar al 1942, amb només setze anys, amb Jim Dougherty, mecànic d’aviació. Durant la guerra es convertirà en model de pin-ups. El seu matrimoni duraria fins 1946, any en que firmaria un contracte amb la Fox i començarà a utilitzar el nom de Marilyn Monroe. La seva vida sentimental mai no va ser fàcil, amb dos matrimonis amb la llegenda del beisbol Joe DiMaggio (1954) i el dramaturg Arthur Miller (1956-1961), i romanços més o menys confirmats amb els germans Kennedy.

Va protagonitzar vint-i-nou pel·lícules, algunes d’elles molt bones, com La temptació viu a dalt,  Ningú és perfecte, Els senyors prefereixen les rosses, Riu sense retorn, Misfits, El príncep i la corista... i va ser fotografiada repetidament (va ser, per exemple la primera noia Playboy) augmentant la popularitat de la seva imatge.

Marilyn era una suma d’aparents contradiccions: ambiciosa però insegura; intel·ligent però sense instrucció, a vegades riallera i immediatament després depressiva. Diuen que buscava en els altres, els homes de la seva vida, el seu exèrcit d’admiradors, una constant ratificació de l’autoestima.