L’estiu de 1945 amb Alemanya derrotada la Segona Guerra Mundial encara continuava a l'Oceà Pacífic. Després de la difícil conquesta d’Iwo Jima la resistència nipona cada cop és més aferrissada. Malgrat que es clar que els Estats Units acabaran derrotant al Japó es dubta sobre les pèrdues humanes que costarà la victòria.
En aquest context el 6 d’agost, un bombarder nord-americà l’Enola Gay, llança sobre Hiroshima la primera bomba atòmica de la història, que destrueix tota la ciutat i sega la vida de 250.000 persones. El 9 d’agost, els EUA llancen una segona bomba atòmica sobre Nagasaki. El 14 d’agost de 1945, el govern japonès es rendeix incondicionalment.
Mai fins llavors la Història de la humanitat havia contemplat tanta destrucció en un lapse tan petit de temps, ni tan sols en altres escenaris de la barbaries de la Segona Guerra Mundial. La destrucció va ser total, però, a què va respondre? Els nord-americans sabien de la seva superioritat sobre el Japó, però també sabien de la resistència de l’exèrcit japonès i de l’elevat nombre de baixes que els suposaria conquerir el territori de l’arxipèlag nipó. Les bombes atòmiques van fer que el nombre de baixes només correspongués a civils japonesos. Els nord-americans feia poc havien descobert l’armament nuclear, però no l’havien provat de forma real, i ara tenien l’oportunitat. I a més la Segona Guerra Mundial va obligar als EUA a una aliança anti-natura amb la URSS, però un cop derrotat el nazisme i l’imperialisme japonès era evident que els antics aliats tornarien a ser enemics. El llançament de les bombes atòmiques contra Hiroshima i Nagasaki era doncs un missatge de poder que els EUA volien enviar a la URSS per tal que aquesta no intentés passar-se de la ratlla un cop finalitzada la contesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada