El 3 de gener de 1874 el General Pavía va perpetrar el cop d’estat que va acabar amb la primera república española. Pavía va ser el primer Guàrdia Civil que va donar un cop d’estat mitjançant una incursió de la durant una sessió parlamentària. Aquell cop d’estat va ser un dels nombrosos pronunciamientos decimonònics, però té un parell d’aspectes sorprenentment comuns amb el de Tejero. El 3 de gener de 1874 es reunien els parlamentaris republicans al Congrés dels Diputats de Madrid (el mateix escenari del 23-F). El clima estava ben calent, ja que la primera república no havia solucionat els problemes endèmics del país, ni havia estat capaç de donar una certa estabilitat política a Espanya (la primera república va conèixer fins a quatre presidents en onze mesos!), una situació homologable a la crisi que patia UCD el 1981. En aquest context un grup de militars conservadors, capitanejats per Manuel Pavía, Capità General de Castella la Nova van organitzar una conxorxa que havia d’acabar amb el govern del president republicà Emilio Castelar.
Durant una sessió parlamentària una mica caòtica (on fins i tot el president Castelar havia perdut una moció de confiança), el Capità General Pavía va decidir enviar una dotació de la Guàrdia Civil al parlament que va irrompre amb gran escàndol al bell mig del debat parlamentari convidant als parlamentaris a abandonar l’hemicicle. El president Castelar, absolutament indignat, va encarar-se amb els Guàrdies Civils, afirmant que es quedaria al seu lloc, i que si el volien fer fora haurien de “pasar por encima de mi cadáver”. En aquell moment, un jove sergent va desenfundar la seva arma, causant el pànic entre els diputats. En el moment de màxima confusió i terror, el Capità General Manuel Pavía va aparèixer al hemicicle, sable en mà i muntat a cavall, prenent el control de la situació i assumint el poder.
Dies desprès, el mateix Pavía va convocar a tots els diputats (a excepció dels regionalistes, els carlins, i els federalistes i cantonalistes) per formar un govern d’unitat nacional, que proclamà al General Serrano com a cap de govern. La primera república havia mort, i amb ell, el projecte federalista i democràtic decimonònic. El general Serrano va dissoldre el Congrés dels Diputats i va reunir en la seva persona els poders de cap d’estat i de govern, iniciant una autèntica dictadura presidencialista. El govern dictatorial de Serrano va allargar-se fins el 30 de desembre del mateix 1874, quan un nou cop d’estat, en aquest cas protagonitzar pel general Martínez Campos (destinat a Sagunt, València) va atorgar-li el poder al polític conservador Cánovas del Castillo, qui va iniciar la primera restauració borbònica i va asseure en el tron a Alfons XII, el fill d’Isabel II, la reina destronada el 1868. El 1975, després de la mort del dictador Franco es va produir la segona restauració borbònica, aquest cop en la persona de Joan Carles I. I així ens va, amb una monarquia tan militaritzada com ho ha estat sempre la dinastia borbònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada