L'home en el Castell (1962, Premi Hugo 1963), és una novel·la que explora la hipòtesi del què hagués passat si el nazis haguessin guanyat la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquesta premissa, Philip K. Dick elabora un detallat univers alternatiu que contempla la divisió territorial del món entre japonesos, feixistes i nazis. Hitler viu oblidat en un sanatori malalt de la sífilis que pateix, i els diferents jerarques del règim (com Goebbels, Heydrich o Göring) lideren faccions que conspiren per succeir-lo. Europa pertany als alemanys, els eslaus han tingut que recular fins a les estepes asiàtiques, el Reich ha assecat el mar Mediterrani per convertir-lo en terres de cultiu, i tot Àfrica ha estat assolada per hereus del doctor Mengele, exterminant gairebé a tota la població negra. No resulta gaire aventurat inferir que aquest horror s’hauria portat a terme. Pel que fa als negres dels territoris nord-americans, han tornat a l’esclavitud. Els nazis continuen preocupats per la puresa racial i han convertit la cursa espacial en un entreteniment respecte als problemes de la terra. Alemanys i japonesos ja no són els aliats fidels de la Segona Guerra Mundial i estan immersos en una soterrada Guerra Freda desigual, en la que els alemanys porten deu anys d’avenç tecnològic. De fet els Estats Units s’han dividit en dos grans blocs, l’Atlàntic, dominat pel Reich, amb un govern titella al poder tipus Vichy, i el del Pacífic, sota tutela japonesa, i que encara manté cert grau de consciència humanitària (!?!?!?) i permet als antics americans una vida anodina apartats del poder.
Allunyat de tot això viu l'escriptor Hawthorne Abendsen, autor del bestseller prohibit a la part nazi del planeta La llagosta s'ha posat, que especula sobre la possibilitat que els aliats haguessin guanyat la guerra. Abendsen és l'home en el castell: els nazis volen assassinar-lo, per això ell s'amaga en una fortalesa inexpugnable a les Rocalloses, gaudint del règim relativament més suau que els japonesos apliquen al seu territori. El personatge d'Abendsen és un alter ego de Dick, i la seva inclusió en la trama esdevé un encert per establir analogies entre les relacions nazi-japoneses de la novel·la amb les russo-americanes de la Guerra Freda.
L'home en el castell conté dosis elevades de política-ficció i de novel·la d'espionatge, però quan el narrador sembla sentir-se més còmode és quan, prop del final, es produeix un trencament de l'espai-temps que transporta momentàniament un dels personatges al “món real”, el que va veure vèncer els EEUU i la Unió Soviètica. Durant aquesta breu visita la novel·la pren una volada extraordinària, més i tot si es té en compte que el propi Dick afirmava haver viscut una experiència similar. D’aquesta manera, comparant les tres possibilitats es plantegen tres models de poder polític a la Terra, que malauradament acaben compartint molts trets en comú, bàsicament constituïts per una estructura bipolar en conflicte i amb ànsies d’expansió: el primer model, el plantejat per Dick, en que l’Alemanya nazi i el Japó es reparteixen el pastís; el segon, el d’Abendsen, en que succeeix un repartiment similar però entre els Estats Units i la Gran Bretanya; finalment, el que ha sigut una realitat a la dimensió empírica, la bipartició Estats Units – URSS.
La novel·la, una de les millors ucronies que s’han escrit. Escrita de forma amena, es llegeix fàcilment i és d’un interès considerable. Les ucronies, com un gènere de la ciència ficció sempre han resultat un tema interessant i un resultat diferent a la Segona Guerra Mundial ha estat un dels escenaris preferits dels escriptors. Però Philip K. Dick fa un exercici brillantíssim a L'home en el castell. L'home en el castell és una història alternativa que disposa de la seva pròpia història alternativa, La llagosta s'ha posat: literatura dins de la literatura, metaliteratura en estat pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada