Galaxina

Galaxina és una pel·lícula de 1980, dirigida per William Sachs. Pren el nom de Galaxina, interpretada per Dorothy Stratten, una preciosa androide amb sentiments del segle XXXI, que serveix en una nau de la policia intergalàctica. La trama s’aixeca sobre una estètica digna de discoteca hortera de principis dels vuitanta, però s’ha convertit en obra de culte. Un contracte de la protagonista amb Playboy determinava que l’actriu no podia mostrar-se nua. Els seus encants només s’intueixen a partir d’una ajustadíssima lycra.

  

En un guió fluix perpetrat sense solta ni volta pel propi Williams Sachs es barregen sense pudor infinitat de referències cinematogràfiques: omnipresent és Star Wars (des dels crèdits inicials que es perden en l’espai fins a l’intent de reproduir l’escena de la cantina, però en aquest cas en un bordell; Blade Runner, amb una Galaxina que recordarà a la futura replicant  Daryl Hanna (semblant tall de cabell i malles igual d’ajustades); fins a la Trilogia del dòlar, amb un duel en que fins i tot s’imita la genial música d’Ennio Morricone.

El fet que la seva protagonista, la playmate de vint anys Dorothy Stratten (playmate d’agost de 1979 i playmate de l’any 1980) fos tràgicament assassinada per la seva ex-parella abans de l’estrena de la pel·lícula va servir per augmentar la fama d’aquesta pel·lícula.