Fortunato Depero, un futurista gens amarg

«Nosaltres, els futuristes, adorem les centrals elèctriques, les estacions ferroviàries, els hangars, els cuirassats, els transatlàntics gegantins, les fàbriques en diabòlica efervescència productiva, els multiplans voladors i els luxosos trens bala. A semblança d’aquestes meravelles, reconstruirem l’univers: Motocicletes-Vaques, Cavalls-Bicicletes d’acer, Sols artificials, Arbres acolorits de formigó i de metall; Flora mecànica sorprenent – Núvols publicitaris domats mitjançant registres precisos – Tempestes teatrals en l’espai.»

F. DEPERO: Una geniale rassegna di idee di Depero, 1926

La Pedrera acull fins avui una exposició dedicada a l’artista futurista Fortunato Depero (1892-1960). La mostra recull obres de Depero i d’altres artistes futuristes. Més que els quadres o les escultures (que no són molt abundants) destaquen les creacions de Depero en l’àmbit del disseny i la publicitat, amb una especial menció a la feina realitzada per la firma de beguda Campari. Una exposició bastant divertida i gens amarga. 

Fortunato Depero va nèixer el 30 de març de 1892 a Fondo, una petita vila de la província italiana de Trento, que aleshores formava part de l’Imperi austrohongarès. Poc després, la seva família es va traslladar a Rovereto, on Fortunato passarà tota la seva infantesa i iniciarà els estudis a la Scuola Reale Elisabettina, un institut d’arts aplicades que imparteix un avançat programa pedagògic basat en un principi interdisciplinari de les arts.

El 1913 es trasllada a Roma, on coneix Filippo Tommaso Marinetti i entra en contacte amb els pintors futuristes. A finals d’any visita l’exposició d’Umberto Boccioni a la Galleria Sprovieri, que l’influeix decisivament. La seva investigació deriva, a partir d’aquest moment, cap a les línies-força de Boccioni. Tanmateix, l’any següent, la trobada amb Giacomo Balla farà que es distanciï de l’estètica boccioniana per apropar-se a l’estil de Balla, amb qui té una gran afinitat a nivell plàstic i conceptual.

El març de 1915  Balla i Depero publicaran el manifest Ricostruzione futurista dell’universo. Depero i Balla es proposen trencar definitivament amb la compartimentació habitual de les disciplines artístiques per assolir el caràcter de totalitat de la intervenció creativa futurista en tots els àmbits de la vida quotidiana: de l’art a l’interiorisme, de l’arquitectura al disseny, de la cuina a la literatura, de la publicitat a la moda, de la poesia al teatre, amb la voluntat que cada instant de la vida de l’home modern trobi resposta en els cànons estètics futuristes. L’any 1916 Diaghilev li va encarregar vestuaris i decorats per als seus ballets que no es van arribar a utilizar.

El 1919 Depero decideix fundar a Rovereto la seva pròpia Casa d’Arte, un centre d’artesania artística per a la creació seriada i industrial de mobiliari, teixits, objectes i decoracions d’interior, així com cartells, publicitat en general i tots aquells elements enunciats en el manifest Ricostruzione futurista dell’universo uns anys abans. La Casa d’Arte Depero va ser la més activa de les creades pels futuristes i la que produí elements decoratius i dissenys de major qualitat.

El mes de setembre de 1928 Depero va viatjar a la ciutat de Nova York, on va viure un parell d’anys, en una estada que és vital per a l’evolució de la seva obra, ja que la ciutat —la metròpoli futurista per excel·lència— és un potent estímul per a la seva fantasia. Amb la intenció d’introduir els seus productes en el mercat nord-americà, l'artista va obrir la Depero’s Futuristic House, una filial de la seva Casa d’Arte Futurista de Rovereto. Però a Amèrica Depero no va poder materialitzar el somni americà.  Els seus projectes van topar amb els gustos imperants en aquells moments a Nova York i la seva activitat s’acaba reduint al disseny gràfic publicitari i a l’escenografia.

Desil·lusionat, i amb greus problemes econòmics, va tornar a Itàlia a l'octubre de l'any 1930, concretament a Rovereto, on continuarà la seva activitat artística, sempre fidel als postulats futuristes. Morirà en aquesta mateixa localitat el 1960.