Moonraker, de James Bond

El 1979 després de l’èxit d’Star Wars i la irrupció de les pel·lícules de ciència-ficció, James Bond també s’apuntaria a la moda de les pel·lícules ambientades en l’espai. Sota la direcció de Lewis Gilbert i amb assessorament de la NASA un James Bond cada cop més autoparòdic com els darrers films de Roger Moore arribarà a l’espai. La pel·lícula explica com una de les naus Moonraker (basades en els transbordadors espacials de la NASA) ha estat segrestada mentre la RAF la transportava. El govern britànic ha estat eludit. M truca al seu millor agent, James Bond, per interrogar, a Califòrnia, Sir Hugo Drax (interpretat magistralment per Michel Lonsdale), l’amo dels tallers que van construir el Moonraker. Durant la seva estada a la mansió de Drax, un espectacular palau francès traslladat pedra a pedra a Califòrnia, James Bond va ser l’objectiu d’una conxorxa que volia matar-lo, fet que li acaba de confirmar que les seves sospites eren certes. Després persecucions a Venècia i Rio de Janeiro Drax atrapa en Bond i prova d’assassinar-lo una altra vegada, però torna a fracassar. En Bond i en Goodhead prenen una de les naus espacials Moonraker per viatjar a la gegantina estació espacial de Drax, on es descobreix el seu malèvol pla: assassinar totes les persones de la Terra i començar una civilització de persones perfectes a l’espai. Ara, Bond, amb l’ajuda de Goodhead i Tauró, ha de lluitar contra Drax per salvar el planeta.

Amb una total falta de la més elemental lògica dramàtica Moonraker és una peça d’allò més singular entre la sèrie de James Bond. Amb un excel·lent disseny de producció a càrrec del sempre correctíssim Ken Adam, amb especial atenció a les seqüències espacials, la pel·lícula és tan divertida avui com en el seu moment.