diumenge, 27 de maig del 2012

Bob de Moor


Bob de Moor (Ambers 1922 – Uccle 1992) va ser un dibuixant i guionista belga. Va realitzar la seva formació a l’Acadèmia de Belles Arts d’Ambers, i va començar a treballar a Afim, uns estudis de dibuixos animats.
`

El 1948 va entrar a treballar als estudis dirigits per Hergé i en poc temps es va convertir en el seu primer ajudant, i fins la mort d’Hergé va supervisar tots els dibuixos “paral·lels” protagonitzats per Tintín i els seus companys. Al mateix temps va crear sèries pròpies com Cori el grumet, o Barelli, un intent no reeixit de realitzar una personatge similar a Tintín. 


La prolífica obra de Bob de Moor va ser possible gràcies a la reconeguda efectivitat del seu dibuix: segons els seus companys Bob de Moor aconseguia en mitja hora el que altres trigaven dies per a fracassar. Bob de Moor es va convertir en la nova mà dreta d’Hergé tal i com abans ho havia fet Edgard Pierre Jacobs. Les seves facultats professionals faran que aviat esdevingui indispensable. Sense ésser potiner de Moor dibuixa molt ràpid, podrà realitzar fins a vuit planes per setmana. Bob de Moor sabrà que és el col·laborador més pròxim el dia que comparant dos dibuixos idèntics de locomotores amb Tintín com únic personatge, Hergé es declararà incapaç de distingir els seu del de Bob de Moor [1]. Quan l’obra d’Hergé es ralentitzi Bob de Moor i Jacques Martin publicaran l’any 1965 una planxa que semblava feta per Hergé i que causarà l’enuig d’aquest.


Al 1970 va dibuixar l’àlbum La guarida del llop, de la sèrie Lefranc de Jacques Martin. Malgrat aquesta gran capacitat pel mimetisme no se li permetrà a Bob de Moor continuar la darrera aventura de Tintín, l’Art Alpha, tal i com sí farà amb l’obra inacabada de Edgard Pierre Jacobs, després de la seva mort al 1987, Les tres fòrmules del professor Sato


Amb un complet domini tant del gènere humorístic com del realista o el caricaturesc, Bob de Moor va ser el primer que va encarnar l’esperit d’Hergè. En unes declaracions de 1978, el creador de Tintín i Milú descriu al seu principal col·laborador en aquests termes: “Mai he vist a ningú amb tanta consciència professional i tanta capacitat de treball com ell”.




[1] Pierre ASSOULINE (1996): Hergé, pàgines 242-244

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada