Jacob Epstein

Jacob Epstein (Nova York 1880 – Londres 1959) va ser un escultor d’origen nord-americà que s’establí a Anglaterra el 1905 i obtingué la nacionalitat britànica el 1911. Estudià a París entre el 1902 i el 1905. Les visites al Louvre despertaren en ell un interès per l’escultura antiga i primitiva que es mantingué al llarg de la seva vida i que influí profundament en la seva obra. El primer encàrrec important que tingué fou executat entre el 1907 i el 1908. Es tracta de divuit estàtues per a la façana de la seu central de la British Medical Association, a l’Strand. Aquelles figures despullades provocaren l’escàndol pel fet de ser, pretesament, obscenes. Les crítiques d’aquesta mena es convertiren en una constant al llarg de la seva trajectòria. La tomba d’Oscar Wilde (al cementiri de Père Lachaise de París, 1912), per exemple, una escultura magnífica, vigorosa i original, que representa un àngel d’inspiració assíria suspès en l’aire, fou titllada d’indecent fins que no es va col·locar una placa de bronze sobre el sexe. Un grup d’artistes i poetes la van treure una nit.

A París conegué Picasso, Modigliani i Brancusi, i se sentí influït per llurs simplificacions formals. En tornar a Anglaterra es relacionà amb Wyndham i els vorticistes, la variant específicament anglesa del futurisme, el cubisme, l’expressionisme i l’art mecànic. 

El trepant de pedra (Londres, Tate, 1913-1914), una estàtua que representa un robot, originàriament exhibit en actitud agressiva, damunt d’un enorme trepant, dóna forma a la seva obra més radical. Deia que simbolitzava “el terrible monstre de Frankenstein en què ens hem convertit”.

Bronze, 70,5x44,5x58,4 cm, Tate Gallery

L’obra posterior d’Epstein fou en línies generals, molt menys extremada i  les seves tosques, colossals i realistes figures, i els seus rodinescos bustos, carregats de tensió i de dramatisme van gaudir de fama i notorietat com artista governamental, però les seves escultures públiques foren atacades amb monòtona regularitat, fins i tot quan eren immunes a les acusacions d’indecència. Rima, monument al naturalista W. H. Hudson, a Hyde Park (1922), i l’enorme grup escultòric en bronze Sant Miquel i el diable (1958), a la catedral de Coventry són dues de les seves obres posteriors més famoses.