Las naves del tiempo de José Manuel Fajardo

Las Naves del Tiempo és un assaig històric escrit l’any 1992 per José Manuel Fajardo, coincidint amb les celebracions del cinquè centenari de l’inici de la relació entre Espanya i Amèrica. José Manuel Fajardo, segons les seves paraules, realitza un reportatge de fa cinc cents anys. Ho fa de forma amena, tot i que es belluga en un terreny difícil que va entre la història i l’entreteniment.

El llibre està dividit en deu capítols:

• Colom i el descobriment, on s’apunta la possibilitat del pre-descobriment, tan important a La Carta del Fin del Mundo;
• Isabel la Catòlica; Torquemada i la Inquisició (o la forja de la intolerància);
• Boadil, el derrotat i els andalusos al Nord d’Àfrica;
• La conquesta de l’imperi Inca;
• La conquesta de Mèxic per Hernán Cortés;
• Bartolome de las Casas o la veu de la consciència;
• Amèrico Vespuccio i el nom d’un nou món (és curiós que la seva cosina sigui Simonetta, la Venus de Botticelli);
• Antonio de Nebrija i la normativa de la llengua castellana;
• La Independència d’Haití i Toussain Louverture;
• Amèrica i la utopia;

Es tracta d’un bon llibre, hispànic sense caure en l’espanyolisme.