El crit d’Edvard Munch

S’ha subhastat per 91 milions d’euros una de les versions del quadre d’Edvard Munch El crit (1893). És una de les obres més conegudes de l’art, i el fet que el 1895 Munch fes una litografia encara va augmentar la seva popularitat.

El quadre es va pintar en tempera sobre cartró. El crit té com objectiu expressar com una inquietud sobtada transforma totes les nostres impressions sensibles. Totes les línies semblen portar cap al centre del gravat: el cap que crida. Sembla com si tot el paisatge compartís l’angoixa i l’excitació d’aquest crit. La cara de la persona que crida està certament distorsionada com la d’una criatura. Els ulls ben oberts i les galtes begudes recorden el cap d’un mort. Deu haver passat alguna cosa terrible, i la pintura se’ns fa encara més pertorbadora perquè no sabrem mai què significa aquest crit.

El crit ens confronta amb la por i la solitud de l’ésser humà en una natura que no consola, sinó que recull el crit i l’arrossega per l’ampli camí cap al cel tenyit de vermell de sang. El camí amb els velers només insinuats, així com el pont la  barana del qual talla el quadre en diagonal fan al·lusió a Nordstrand. En unes notes de 1892 escrites durant la convalescència a Niça, Munch recorda la situació que va donar origen al quadre: “Anava caminant amb dos amics pel passeig, el sol es posava, el cel es va tornar de cop vermell. Jo em vaig aturar, cansat em vaig recolzar en la barana, sobre la ciutat i el fiord blau fosc no veia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics van continuar la marxa i jo seguia aturat en el mateix lloc tremolant de por i sentia que un crit infinit penetrava tota la natura”. 

Alguns autors sostenen que l’erupció del volcà Krakatoa el 1883 va poder marcar el color del cel durant el període de temps en que es va gestar el quadre. L’erupció del 27 d’agost del Krakatoa va ser violentíssima, fins al punt d’escoltar-se a 3500 quilòmetres de distància. Les cendres expulsades pel volcà van modificar el clima i la difracció de la llum, provocant capvespres més vermellosos, com el del quadre de Munch. Malgrat aquesta possibilitat el Crit de Munch no és només conseqüència d’un fenomen atmosfèric extern, ans el contrari, la seva pintura neix en l’interior de les persones i la gamma cromàtica que utilitza serveix per refermar aquesta sensació.