Tintín a Espanya

Tintín va recórrer el món darrera d’aventures, el propi Hergé reconeixia que era bastant habitual que molts nens li demanessin en les cartes que li enviaven que Tintín visités el seu país. A partir però de les primeres històries i amb l’aparició de països imaginaris, Tintín substituirà en molts casos els països reals per països que sorgien de la fantasia d’Hergé. En els primers àlbums, però, Tintín va visitar la URSS (1929), el Congo Belga (1930) i Amèrica (1931).

En la primera versió de Tintín al Congo, amb més vinyetes que la posterior reedició en color, Tintín estarà molt a prop de Tenerife i des del vaixell divisarà el Teide i el port de Santa Cruz.

Entre el segon i el tercer àlbum mentre no es publicava l’arribada de Tintín a Amèrica Hergé va realitzar una vinyeta a Le Petit Vingtième que intenta mostrar el viatge en avió que portaria a Tintín a Amèrica. Concretament Hergé va aprofitar per realitzar una escena que s’ambienta a Espanya. Els espectadors d’una cursa de braus (típic i tòpic) contemplen cap el cel on sembla que Tintín travessa en avió cap els Estats Units. L’escena és bastant caòtica, hi ha un dels presents que llegeix l’ABC (l’equivalent més proper a Le Petit Vingtième) mentre que d’altres realitzen exclamacions en un castellà molt italianitzat (la documentació veraç no era encara una prioritat per a Hergé, només ho serà a partir del Lotus blau). Curiosament quan els espectadors anomenen a Milou li diuen Milo, malgrat que la posterior traducció que s’adoptarà quan els àlbums es publiquin a Espanya serà Milu.

En El cranc de les pinces d’or (1940), quan l’avioneta en la que viatgen Tintín i Haddoc s’estavella en el desert del Sàhara estan intentant arribar a Espanya (làmina 24). A la làmina 34 s’explica per ràdio com el mercant Tanganyka s’ha enfonsat a la costa de Vigo.  

L’any 1941 quan aparegui L’Estel misteriós, en plena Segona Guerra Mundial amb Bèlgica ocupada pels nazis, en un context en que Hergé necessita vigilar molt sobre la parcialitat de les seves aventures. Per això quan generi el comitè científic que acompanyi l’expedició de l’Aurora només l’integraran científics de països neutrals o aliats de l’Alemanya nazi, entre ells Porfirio Bolero y Calamares, de la Universitat de Salamanca.

Posteriorment Tintín protagonitzarà la pel·lícula El misteri de les taronges blaves (1964), ambientada a València, però aquesta pel·lícula ni és obra d’Hergé ni està a l’alçada dels àlbums.